Hi ha diverses possibilitats per a què el llatí torni a ser una llengua viva a Europa i serveixi de pont entre els seus diversos pobles i gents. Des d'aquest bloc propugnem una via lenta, progressiva i amistosa.
Un programa senzill de reintroducció sistemàtica del llatí permetria mostrar els seus avantatges. Només cal que alguna autoritat europea (o espanyola o catalana) assumeixi aquesta possibilitat per a posar en marxa el procés.
Des d'aquí proposem algunes mesures que farien la vida més còmode als europeus, sobretot aquells que es traslladen o viatgen:
Emprar rètols en llatí als aeroports, a les autopistes i a les estacions de tren i autobusos. En utilitzar els noms llatins de les ciutats i dels serveis d'ús comú, cap ciutadà europeu quedaria marginat a causa de la seva procedència o llengua d'origen, per molt minoritària que fos.
Utilitzar també el llatí a les reunions i activitats de la Unió Europea, juntament amb la resta de llengües oficials que ja s'hi fan servir. Es tracta d'aportar una llengua comuna que pugui representar aquelles comunitats la llengua de les quals no té representació oficial, i no pas de substituir cap de les llengües oficials ja existents.
Crear una comissió de notables, formada per especialistes de diferents països, per tal d'unificar els criteris d'ús del neollatí. Seria convenient buscar les opcions més simples, ja que l'objectiu és que esdevingui una llengua comunicativa i fàcil d'usar.
En passos posteriors, i segons l'experiència acumulada, es poden desenvolupar noves iniciatives per tal de simplificar el caos lingüístic que resulta de l'ús de diverses llengües en els documents i comunicacions de la Unió Europea. Per exemple, la versió oficial dels documents aprovats podria ser la llatina, i les traduccions a les diferents llengües europees haurien de fer-se a partir d'aquest original en llatí.
Òbviament, l'ús d'una llengua comuna per als documents oficials pot desplegar-se en molts altres camps i cal suposar que, en el transcurs d'una o dos generacions de ciutadans europeus, els avantatges resultaran tan evidents que amb prou feines seran discutits. Tanmateix, per assolir tot això cal un impuls inicial i també una actuació prudent, per tal de no donar cap passa precipitada que ens aporti nous problemes abans que solucions.